Resultats de la cerca frase exacta: 7
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
modular 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constituït per mòduls. [...]
|
|
2.
modular 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regular (la veu) amb bona entonació i inflexions variades. Passar per progressió regular d'una tonalitat a una altra. En electròn., modificar algunes característiques (de l'ona portadora) per transmetre d'un emissor a un receptor la informació continguda en l'ona moduladora [...]
|
|
3.
modulador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que modula. Dispositiu, circuit o aparell per a modular una ona. [...]
|
|
4.
subportadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ona portadora sobre la qual hi ha una ona modulada i que és destinada a modular una altra portadora de freqüència diferent. [...]
|
|
5.
modulació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de modular; l'efecte. Modulació de freqüència. Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d'una ona portadora, a fi de transmetre, des d'un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una ona moduladora [...]
|
|
6.
ressonador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ressona. Que fa ressonar. Cos capaç de vibrar i, per tant, d'entrar en ressonància. Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical. Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics [...]
ressonador -a
|
|
7.
desviació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència modulada instantània a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular. Angle que forma l'agulla nàutica amb el meridià magnètic. Efecte causat per les masses metàl·liques d'una nau [...]
|
ressonador -a
1 1 adj. [LC] Que ressona.
1 2 adj. [LC] Que fa ressonar.
2 1 m. [LC] Cos capaç de vibrar i, per tant, d'entrar en ressonància.
2 2 m. [LC] [MU] [FIF] Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical.
2 3 m. [FL] Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so.